L’estàndard ISO 5060:2024 es basa en un enfocament analític per a l’avaluació de les traduccions; això significa que el contingut traduït es revisa minuciosament a fi de cercar-hi errors específics. Els errors es classifiquen per tipus i se’ls assigna un pes basat en la seva gravetat, cosa que permet calcular una puntuació final. Aquest sistema s’allunya de l’enfocament holístic, que se centra en la impressió general de la traducció sense una anàlisi detallada dels errors.

La norma defineix una tipologia d’errors organitzada en set categories principals:

1. Terminologia: ús inconsistent de termes o ús incorrecte de terminologia.
2. Precisió: errors com ara traducció errònia, omissió o addició d’informació.
3. Convencions lingüístiques: errors gramaticals, ortogràfics o de puntuació.
4. Estil: incoherències en l’estil o el registre.
5. Convencions locals: errors en l’adaptació a formats locals de dates, xifres, divises, entre d’altres.
6. Adequació al públic: errors relacionats amb referències culturals específiques.
7. Disseny i marcatge: problemes de format, maquetació o enllaços.

Cada error identificat es classifica en funció de la seva gravetat, que pot ser lleu, greu o crítica. Un error crític és aquell que impedeix l’ús adequat de la traducció, fet que pot provocar conseqüències greus, com pèrdues financeres o danys en la reputació del client.

Per garantir que l’avaluació es fa de manera precisa i objectiva, ISO 5060:2024 també aborda les competències i qualificacions que han de tenir els avaluadors. Aquests s’han d’haver format i tenir experiència en traducció, revisió i avaluació, així com competències tècniques i culturals per entendre no només el contingut lingüístic, sinó també el context en què s’emprarà la traducció.

La norma suggereix que els avaluadors disposin almenys d’un títol en traducció o àrees afins, o d’experiència equivalent documentada en el camp de la traducció. Aquestes competències asseguren que l’avaluador sigui capaç d’identificar errors, classificar-los correctament i proporcionar retroalimentació útil als traductors o proveïdors de serveis.

El procés d’avaluació es divideix en tres fases: preavaluació, avaluació i postavaluació. Durant la fase de preavaluació, es defineixen les especificacions del projecte de traducció, com la mena de contingut, el propòsit de l’avaluació i els recursos disponibles. També es decideix si s’avaluarà tot el contingut o només una mostra representativa.

En la fase d’avaluació pròpiament dita, l’avaluador utilitza un full d’avaluació o scorecard, en la qual es registren els errors identificats, la classe, la gravetat i l’impacte en la qualitat general de la traducció. Depenent de la puntuació obtinguda, la qualificació de la traducció pot ser “aprovada” o “no aprovada”. A més, si s’hi identifiquen errors crítics, la traducció es considera automàticament no apta, independentment de la puntuació total.

Finalment, a la fase de postavaluació, l’avaluador proporciona retroalimentació detallada sobre la qualitat de la traducció i hi pot haver un procés de resolució de disputes si el proveïdor de serveis no està d’acord amb l’avaluació. Aquesta retroalimentació no només serveix per millorar el treball del traductor, sinó també per optimitzar processos de traducció futurs.

Un dels aspectes més destacats de l’ISO 5060:2024 és la seva flexibilitat. Els usuaris de la norma poden adaptar les especificacions de l’avaluació en funció de la mena de contingut, el sector i el públic objectiu. Per exemple, els errors de terminologia poden ser més greus en traduccions tècniques, mentre que els errors d’estil poden tenir un impacte més gran en traduccions literàries o de màrqueting.

A més, la norma permet que els proveïdors de serveis de traducció triïn si avaluaran tot el contingut traduït o només una mostra. Aquesta flexibilitat és útil quan els recursos de temps i pressupost són limitats, però és important tenir en compte que l’avaluació de mostres pot no detectar tots els errors presents en la traducció completa.

Un altre aspecte clau que aborda la norma ISO 5060:2024 és la cohesió i coherència de la traducció. Aquests dos elements són fonamentals perquè el text sigui comprensible i tingui sentit. La cohesió es refereix a la connexió entre les diferents parts del text, mentre que la coherència està relacionada amb la lògica del missatge global. Tot i que els errors de cohesió i coherència poden ser difícils de detectar, el seu impacte en la qualitat de la traducció és significatiu.